Rugby CR

El rugbi en cadira de rodes va ser creat el 1977 per un grup d’esportistes tetraplègics canadencs que buscaven una alternativa al bàsquet en cadira de rodes, que permetés als jugadors amb mobilitat reduïda en braços i mans jugar en igualtat de condicions.

L’esport que van desenvolupar, que incorpora alguns elements del bàsquet, l’handbol, el voleibol i l’hoquei sobre gel, s’ha convertit des de llavors en un dels més populars entre els espectadors dels Jocs Paralímpics.

Competició de rugbi en cadira de ruedasPracticado per dos equips de quatre jugadors en una pista interior de la mida de les que s’utilitzen en el bàsquet, el rugbi en cadira de rodes es juga amb una pilota blanca idèntica a les utilitzades en el voleibol. L’objectiu és travessar amb la pilota la línia de fons del camp del rival.

El xoc entre les cadires de rodes si està permès, però no ho està el contacte físic entre els jugadors. Aquesta disciplina, per tant, requereix competidors dotats de grans dosis d’habilitat i fortalesa.

La primera vegada que es va poder veure aquest esport en uns Jocs Paralímpics va ser a Atlanta 1996, encara que només a manera d’exhibició. En Sidney 2000, ja es va disputar com a esdeveniment amb medalles.

Reglament IWRF Rugbi en cadira de rodes 2015 (Anglès)
Manual de Classificació IWRF Rugbi en cadira de rodes 2015 (Español)
Manual de Classificació IWRF Rugbi en cadira de rodes 2015 (Català)