Pàdel

Inclòs en la FEDDF des de l’any 2016, el pàdel en cadira de rodes s’ha mostrat com un esport en alça. És un joc que atreu per les seves característiques i per les oportunitats que ofereix als usuaris. D’una banda, la multitud d’espais de joc disponibles al llarg i ample del país i, d’una altra, el seu fàcil i ràpid inici al divertiment esportiu i social. Així, poden participar tot tipus de persones: gairebé qualsevol discapacitat, gairebé qualsevol edat … A més, les adaptacions necessàries perquè les pistes existents puguin ser emprades en la pràctica del pàdel adaptat són mínimes, el que afavoreix l’accessibilitat dels jugadors en cadira de roda a les instal·lacions i pistes. En aquest últim cas, la pista adaptada haurà de comptar amb dos accessos d’ample de 1.05 metres com a mínim.

Les dimensions del camp, les característiques dels tancaments laterals i del darrere i el paviment … són iguals als utilitzats en el pàdel “a peu”.

L’equipament esportiu inclou: la pala o raqueta, d’iguals característiques a les del pàdel tradicional (ha d’anar subjecta al canell amb el seu cordó corresponent, sense poder canviar la pala de mà per executar els cops), la pilota (ha de ser de color blanc o groc) i, òbviament, la cadira de rodes.

Aquesta cadira de rodes, de tipologia similar a les utilitzades en tennis adaptat, es fabrica atenent les característiques de cada jugador en grandària, pes i discapacitat, tenint, per això, un elevat cost econòmic. Les seves rodes laterals (rodes grans) estan inclinades per evitar, en la mesura del possible, la bolcada, a més, compta amb una o dues rodes del darrere petites “rails” que estabilitzen la cadira, permetent a l’esportista manejar-la a gran velocitat, amb ràpids girs i fent rematades sense por a patir caigudes. La cadira de rodes es considera, a efectes de reglament de joc, part del jugador. Si és necessari el seu ajust o reparació durant el partit, el temps pot ser suspès com a màxim 10 minuts.

El jugador està lligat a la cadira, no està permès l’esportista perdre el contacte amb la mateixa, per la qual cosa s’empren subjeccions amb cintes o cinturons, evitant així possibles caigudes. Els peus estaran igualment subjectes per impedir que toquin el terra. El suport dels peus a terra amb clar intent de frenar o impulsar la cadira és motiu de penalització.

El tempteig dels jocs és l’utilitzat en el pàdel tradicional, és a dir, 15, 30, 40 i joc per al primer, el segon, el tercer i el quart punt. Igualment s’aplicaran els termes ja coneguts de set i “tie-break” (mort sobtada).

Començarà el joc amb el servei. El jugador botarà la pilota contra el terra i la colpeja amb la pala. El cop de servei s’efectuarà per sota de les espatlles (en el pàdel habitual és per sota de la cintura) i les rodes davanteres han d’estar per darrere de la línia de servei. Si un jugador tingués dificultats per botar la pilota amb la mà, podrà utilitzar la raqueta. No està permès canviar la col·locació de servei amb moviments o girs, però no es considerarà canvi quan es produeixin lleugers moviments a les rodes de la cadira.

En el pàdel adaptat, la pilota, tant en la sacada com en el joc, pot botar dues vegades abans de ser colpejada pels jugadors (tot i que els professionals prefereixen fer-ho al primer bot). Aquesta modificació del pot extra, es manté en el cas del “segon bot” al pàdel típic (quan la pilota, després de botar correctament en el camp propi, surt per sobre de la paret del fons de la pista, per la paret lateral o per la porta). En el cas del pàdel adaptat es tradueix en un tercer pot.

I amb la pilota ja en circulació i els jugadors evolucionant sobre la pista … ja només ens queda gaudir d’aquest esport, al qual la seva rapidesa de moviments i vistositat converteixen en un dels jocs més cridaners dels nostres dies.

Hi ha adaptació per a sords