Natació

L’origen de la natació com a esport es remunta a l’Antic Egipte i la Grècia Clàssica, i ara és una de les disciplines més forts i populars a tot el món.

En la natació paralímpica es practiquen quatre estils: lliure, braça, esquena i papallona. A més, els quatre es combinen en la prova d’estils, ja sigui individual o de relleus. Totes les curses es disputen en piscina de 50 metres i els esportistes poden sortir des de tres posicions: de peu sobre el pedrís, asseguts al pedrís o directament des de dins de l’aigua.

Competició de nataciónEn aquest esport, els nedadors es classifiquen en funció de com afecta la seva discapacitat a l’hora de practicar cada estil. Les classes S1 a S10 engloben a aquells que tenen discapacitat física o paràlisi cerebral, sent els de la S1 dels més afectats i els de la S10 dels més lleus. A més, la classe S11 es reserva per als nedadors cecs, la S12 i S13 per a deficients visuals i la S14 per a discapacitats intel·lectuals.

La “S” davant del número de la classe es refereix a la categoria del nedador per a les proves d’estil lliure, esquena o papallona. En braça (SB) alguns nedadors amb discapacitat física competeixen en una classe més baixa, ja que es requereix una propulsió més forta de les cames. També s’utilitza aquesta regla per a la prova individual d’estils (SM).

La natació és un dels pocs esports que es ve practicant de forma contínua des dels primers Jocs Paralímpics, els de Roma 1960.

Reglament IPC Natació març 2015 (Anglès)
Reglament IPC Natació març 2015 (Español)
Normativa i Reglament de Classificació de Natació de l’IPC setembre 2015 (Anglès)