L’atletisme és la disciplina més nombrosa del programa paralímpic i Comprèn diverses modalitats.
El bàsquet en cadira de rodes és un dels esports més populars del programa paralímpic.
La boccia, els orígens es remunten a la Grècia Clàssica, és una complexa combinació de tàctica i habilitat.
Tot i que la lluita amb espases es remunta milers d’anys, l’esport de l’esgrima tal com el coneixem avui prové del segle XIX.
El futbol-5 és una de les dues modalitats de futbol que es disputen en els Jocs Paralímpics.
Des de la seva invenció com a teràpia per rehabilitar als soldats ferits en la II Guerra Mundial.
Practicat per esportistes de més de 100 països, l’halterofília és una de les disciplines paralímpiques que més ràpid s’han estès pel món.
Derivat del jujitsu i instaurat com a esport a la fi del segle XIX pel mestre Jigoro Kano, el judo és un art marcial que exigeix als esportistes un equilibri constant entre atac i defensa.
L’origen de la natació com a esport es remunta a l’Antic Egipte i la Grècia Clàssica, i ara és una de les disciplines més forts i populars a tot el món.
El rugbi en cadira de rodes va ser creat el 1977 per un grup d’esportistes tetraplègics canadencs que buscaven una alternativa al bàsquet en cadira de rodes.
El tir olímpic és una prova de control i precisió, en la qual els esportistes utilitzen pistoles o rifles per disparar blancs estàtics. Aquesta disciplina s’ha practicat durant segles al voltant de tot el món.
El voleibol assegut néixer a Holanda en els anys 50, en combinar el voleibol amb un joc alemany anomenat Sitzbal.
L’esquí alpí paralímpic inclou les proves de descens, súper-gegant, eslàlom gegant, eslàlom i súper combinada, que consta d’una màniga de súper-gegant i una altra d’eslàlom.
L’esquí nòrdic o de fons va ser, juntament amb l’esquí alpí, un dels dos únics esports que es van disputar en els primers Jocs Paralímpics d’Hivern, els de Örnsköldsvik’76 (Suècia).
